Com a psicòloga he de dir-vos que hi ha diferents teories i punts de vista sobre què fer perquè el vostre fill dormi sol a la seva habitació.

  • Per una banda, hi ha teories que impliquen certa rigidesa per part dels pares cap als fills perquè aconsegueixin dormir sols, així com el conegut “Mètode Estivill”.
  • Per altra, hi ha altres teories que fomenten el conegut “Colecho” on es parla de la importància dels beneficis que implica el vincle amb el nen a la hora de dormir.

En primer lloc, dir-vos que aquí no farem un debat sobre quina/es d’aquestes teories és la millor o pitjor. El que realment és important, és el com us sentiu vosaltres com a pares/mares a la hora de fer que el vostre fill dormi. És justament això el que portarà l’èxit en el vostre objectiu.

Us explicaré dos casos reals i digueu-me si us sentiu identificats amb algun d’aquests:

  • El Marc era un nen d’un any que sempre havia dormir sol a la seva habitació, els seus pares estaven molt contents perquè sempre sentien parlar a altres famílies del que els costava aconseguir que el seu fill conciliés la son i molt més, que dormís sol.

Un dia, el Marc es va posar una mica malalt i estava molt “mimós”, els seus pares van decidir que per uns dies podien dormir tots 3 junts fins que es recuperés.

Quan el Marc ja s’havia recuperat del tot, els seus pares van voler tornar a la rutina i que el Marc dormís de nou a la seva habitació. Però ja no hi havia manera…

Voler tornar a la rutina, comportava que el Marc fes moltes rabietes; cada vegada que el portaven a la seva habitació i l’estiraven al seu llitet, arrencava a plorar, s’aixecava del llit, demanava aigua, un conte i després un altra, en fi, no hi havia manera…doncs és que ell ja no volia tornar a dormir sol a la seva habitació.

 

  • El David era un nen que des de que va néixer havia dormit sempre amb els seus pares. Abans de que naixés, els seus pares van llegir molts articles, llibres i havien parlat amb moltes persones sobre el tema. Després de tot, varen considerar que el millor per a ells i per al nen, era que dormissin tots junts.

Quan el David va fer els dos anys, els seus pares varen decidir que ja tenia una edat per dormir sol a la seva habitació , ja era gran i cap dels tres dormia bé. També volien recuperar una mica la seva intimitat com a parella que de feia temps, havien anant perdent…Però no sabien com fer-ho, ja que cada vegada que intentaven que el David dormís sol, no ho aconseguien; es posava a plorar desconsoladament i això angoixava molt als seus pares. No sabien què fer i tenien molta por de prendre alguna decisió important i que això pogués perjudicar d’alguna manera al bon desenvolupament i creixement del seu fill.

La única manera que el David es tranquil·litzava, era quan el treien de la seva habitació i el portaven de nou a dormir amb ells. Actualment el David té quatre anys i segueix dormint amb els seus pares.

Si us sentiu identificats amb algun dels casos anteriors és moment d’entendre què està passant i el perquè no aconseguiu que el vostre fill dormi sol a la seva habitació. Heu de fer alguna cosa al respecte per millorar aquesta situació que us impedeix descansar bé.

En el següent article de Creixement Familiar us explicaré els 3 passos que podeu seguir perquè el vostre fill/a pugui dormir sol a la seva habitació sense que us sentiu angoixats per no saber si ho esteu fent bé i aconseguir que ell/a deixi de tenir ansietat i por, cada vegada que intenteu posar-lo a dormir sol. I així ajudar-lo també en el seu procés de creixement.

Si us sentiu identificats amb algun dels casos anteriors o voleu explicar-me el vostre cas particular perquè penseu que us puc ajudar, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres.