L’arribada d’un fill/a, suposa una etapa plena de canvis en nosaltres mateixos i entre els membres de la parella. Passem de ser fills a ser pare/mare i passem de ser parella a ser una família. Durant aquesta etapa, es donen un seguit de situacions que fins ara no ens havíem trobat, per això, tots aquests canvis, requereixen d’un temps d’adaptació.

Hi ha qui pensa, que amb l’arribada d’un fill, la relació de parella millorarà i/o pot ajudar a estrènyer vincles. No obstant això, es donen un seguit de situacions en un període de temps relativament curt. Juntament amb la gran alegria i il·lusió que sentim per l’arribada del petit a casa, també ens trobem amb un augment de tasques acompanyades de poc temps, despeses, molts dubtes, pors, inquietuds i un conjunt de decisions que hem d’anar prenent.

El naixement d’un fill, comença ja des del moment en que es pren la decisió de tenir-lo, seguit de l’embaràs i amb l’arribada del nen/a. Tanmateix, per l’altra membre de la parella, l’arribada del primer fill/a comença en el moment del naixement. Quan té per primera vegada el nen en braços. Això passa perquè l’experiència d’un i l’altra són ben diferents. Un ho viu en primera persona i l’altra acompanya en el procés. És per això, que moltes vegades, durant els primers mesos de tenir el nen/a, hi ha molts alts i baixos dins la parella. És important doncs, poder anar adaptant-se a tots aquests canvis i poder trobar el nou rol dins la família.

Les mares que porten el nen al ventre, fisiològicament estan més connectades amb el nen/a; l’han portat dins, saben que els agrada i els tranquil·litza sentir els batecs del seu cor, li donen el pit, etcètera. L’altra membre de la parella, sovint no esta tan connectat o vinculat amb el fill a nivell fisiològic. Per això és important, que les mares donem espai i deixem actuar i exercir el rol que li toca a l’altra membre de la parella. Ningú sap ser pare/mare per primera vegada, ens anem adaptant i anem aprenent. És important que encara que nosaltres portem cert avantatge, donem l’espai que necessita l’altra membre de la parella per adaptar-se i realitzar-se com a tal.

Per tot això, és important poder anar gestionant les situacions amb les quals ens anem trobant. La psicologia ofereix noves maneres de veure, entendre i relacionar-se amb el món. Gran part del benestar a la vida, depèn de la qualitat de les relacions que construïm.

Mireia, psicòloga de crecimientofamiliar.com