Després d’acabar el curs patint per les notes, els pares de la Martina acudeixen a consulta angoixats per l’actitud de la nena envers l’escola.
Els pares expliquen que no s’apunta les tasques a l’agenda, que no recorda si l’exàmen és del tema 7 o del 8 perquè s’ha deixat el material a l’escola, que sovint li ha de recordar que ha de fer els deures perquè ella no posa de la seva part per millorar els resultats, de fet sembla que li sigui igual.
Quina edat creieu que té la Martina? Per la breu descripció del cas us imaginareu una adolescent pendent de les amigues i el mòbil, oi? Doncs la Martina té 7 anys.

És cert que moltes vegades, degut a les circumstàncies quotidianes, tenim certa tendència a funcionar gran part del dia amb el pilot automàtic encès i anem complint amb les diferents obligacions i rutines pertinents. Per això, potser valdria la pena de tant en tant, poder parar atenció per uns moments en el com vivim el nostre dia a dia.

Avui i tots els dies, us volem recordar la importància del joc. Fins als 7 anys, l’activitat principal de tot nen/a hauria de ser jugar, res més que jugar!

Sabem que el joc, a més d’aportar moments de diversió i distracció, permet el desenvolupament global del nen.

El joc moltes vegades s’associa amb la joguina, comprem i comprem joguines perquè veiem que els nens no els fan gaire cas i pensem que han “passat de moda”. I no es que hagin passat de moda, sinó que les joguines, moltes vegades s’utilitzen com a complement del joc, però poques vegades com a propi joc.

El joc aporta diversió, amb el joc els nens reben estimulació, descobreixen les seves possibilitats i això els porta a nous aprenentatges. Aprenen que amb el seu moviment i acció (desenvolupament motor) poden aconseguir objectius. A més, el joc permet connectar amb els sentiments i emocions i això els porta a aprendre noves formes de comunicar-se i relacionar-se amb els altres (socialització). Per tot això diem que el joc ajuda i fomenta el desenvolupament global del nen.

A més, a través del joc fem moviments que ens ajuden pel repte de l’aprenentatge de la lectoescriptura. Per exemple, quan els nens gategen, pugen i baixen escales, juguem al tres en ratlla, al 1-2-3 pica paret o quan construïm un trencaclosques, estem afavorint els moviments de mans, dits i de tot el cos, que els permetran adquirir una base de motricitat, la qual cosa pot evitar l’aparició de dificultats com la dislèxia. Com jugar a jocs que impliquin atenció, pot evitar problemes com el famós TDAH. Sí, l’atenció s’ha d’entrenar. I es que mentre juguen, el seu cervell va desenvolupant un conjunt d’activitat neuronal i connexions sinàptiques afavorint el conjunt de les seves habilitats.

Els vostres fills han de jugar també a casa, necessiten posar en pràctica tot el que han aprés a l’escola, han de fer seus, aquells coneixements que han descobert durant el dia i han viscut al costat de professors i companys, a banda de la necessitat d ‘exterioritzar sentiments i emocions tant d’alegria com de frustració.

Doncs, el joc aporta el desenvolupament de diverses habilitats. En primer lloc, la física, perque sense adonar-se’n estan exercitant la coordinació, motricitat fina i gruixuda i per esgotar energies per descansar.
A més s’activa el funcionament d’altres capacitats com les cognitives i emotives, a l’hora de distingir colors, textures i formes; estimulin la seva creativitat. Experimentaran emocions com la sorpresa i podran solucionar conflictes, crearan hàbits de cooperació i conèixeran el valor de l’empatia.

Hem de deixar temps als nens, a que siguin nens i juguin, hem de baixar al seu nivell per a què vagin assolint diferents objectius a un ritme lliure d’exigències. Com si fossin un llibre; no podem passar al capítol 3 si encara no hem acabat el 2. Us proposem que aquest estiu, en comptes “d’exigir-los” que facin els quadernets d’activitats, us exigiu a vosaltres també, aprendre a jugar amb ells. Jugar amb ells, no vol dir deixar-los jugar lliurement, sinó implicar-vos i entrar en el joc, on poc a poc aneu guiant vosaltres els aprenentatges. Això vol dir jugar. Per exemple, si el vostre fill/a li agrada molt jugar a cuinetes, impliqueu-vos en el joc i proposeu-los d’escriure una carta de menú als nens (motricitat fina i escriptura), aprofiteu per treballar amb el mateix joc, les matemàtiques; valor dels diners (posar preu al menú), el canvi (sumes, restes), l’atenció i el temps (temps de cocció dels plats, etc).

Feu la prova i dissenyeu un “quadern” d’activitats lúdiques que permetin als vostres fills aprendre jugant i que us serveixi per desfer-vos de la por a què durant les vacances oblidin tot allò que han aprés durant el curs.

Si us és més fàcil, repasseu els continguts treballats a l’escola i a partir d’aquí podeu dissenyeu activitats de joc per repassar els continguts.

Psicòlogues de crecimientofamiliar.com